Soc (mercat)

Un soc (de l'àrab سوق, sūq) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs,^[1] especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional. El significat de la paraula soc en català és restringit respecte del terme original àrab suq (àrab: سوق, sūq), que significa ‘mercat’, de qualsevol mena.^[2]

El soc generalment se situa en una plaça al centre de la ciutat, ja que al seu entorn giren moltes altres activitats, i com és un lloc molt concorregut per a tota mena de compravenda d'articles variats, també sorgeixen alhora activitats secundàries de serveis per als qui el visiten, com ho són el transport, perruqueria, guarderies, etc.

En alguns llocs, la seva activitat pot ser setmanal o diària depenent de la població i els llocs de què disposi. Moltes poblacions reben el seu nom del mercat estacional que s'hi fa, per exemple, la marroquina Souk El Arbaa (‘mercat del dimecres’) o la toledana Plaza de Zocodover (de سوق الدواب, sūq ad-dawwāb, ‘mercat de les bèsties de càrrega’). A l'Àndalus, i més tard en els regnes cristians ibèrics, es va establir un sistema d'administració del mercat: al front hi havia un funcionari anomenat zabazoque, del qual depenien els restants, entre aquests els mostassafs.

Els socs, tradicionalment, no han estat només llocs de compra i venda, sinó espais centrals de la vida social. Per això, apareixen profusament en tota la literatura tradicional com a escenari on es desenvolupen les trames o part d'aquestes. En Les mil i una nits, per esmentar-ne només un exemple, tenim la història de Gra de bellesa, en què el pare del protagonista, Chamseddin, és síndic del soc del Caire.